NUL·LITAT DE LES LIQUIDACIONS DE L’IMPOST SOBRE CONSTRUCCIONS, INSTAL·LACIONS I OBRES, I DE LES TAXES URBANÍSTIQUES DICTADES EN PROCEDIMENTS URBANÍSTICS
El Tribunal Suprem en una sentència de 10 de febrer de 2021 sala contenciosa administrativa Rec. núm. 168/2021 de 10 de febrer de 2021, acabada de publicar, resol que estem en presència d’un supòsit de nul·litat radical quan l’Administració per a determinar la base imposable de l’ICIO no ha seguit un procediment tributari en concret, sinó que s’ha procedit a la comprovació per a les corresponents liquidacions definitives en el si d’uns procediments urbanístics, limitant-se l’Administració a utilitzar el dictamen de l’arquitecte municipal, amb la doble projecció que es posa de manifest en el propi informe, urbanística i tributària.
El Tribunal Suprem aclareix que és imprescindible seguir un procediment de comprovació tributària per a determinar la base imposable de la liquidació definitiva de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (“ICIO”). S’incorre en nul·litat radical quan l’Administració realitza la comprovació de les liquidacions en el marc de procediments urbanístics, en lloc de seguir el procediment tributari adequat.
El Tribunal indica que si la comprovació del valor declarat es realitza conforme als mitjans previstos en l’article 57 de la Llei General Tributària —específicament conforme al dictamen de perits de l’Administració previst en la seva lletra e)—, ha de tramitar-se el procediment de comprovació de valors (art. 134 LGT), amb tràmit d’audiència a l’administrat prèvia posada de manifest de l’expedient. La falta d’aquest procediment suposa la nul·litat radical de les liquidacions definitives conforme a l’article 217.1.e) de la Llei General Tributària.
La sentència estén aquestes conclusions a les taxes urbanístiques, atès que la base imposable de l’ICIO també determina la base imposable d’aquestes taxes.