IMPOST SOBRE EL PATRIMONI I IMPOST SOBRE SUCCESSIONS I DONACIONS. ELS IMMOBLES QUE UNA SOCIETAT FAMILIAR LLOGA ALS SEUS PROPIS SOCIS O FAMILIARS DIRECTES A PREUS DE MERCAT HAN DE CONSIDERAR-SE AFECTES A L’ACTIVITAT ECONÒMICA A l’efecte d’APLICAR L’EXEMPCIÓ EN L’IP
El panorama fiscal per a les empreses familiars dedicades a l’arrendament d’immobles es torna encara més complex i incert després d’una recent sentència, 768/2025, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), datada el 10 de març, que contradiu frontalment un criteri establert prèviament pel Tribunal economicoadministratiu Central (TEAC).
La controvèrsia gira entorn d’una qüestió clau: si els immobles que una societat familiar lloga als seus propis socis o familiars directes han de considerar-se “afectes” a l’activitat econòmica, fins i tot quan aquest lloguer es realitza a preus de mercat. La consideració d’afecte és crucial, ja que és un requisit indispensable per a poder beneficiar-se de l’exempció en l’Impost sobre el Patrimoni (IP) i, conseqüentment, de la important bonificació aplicable a les empreses familiars en l’Impost sobre Successions i Donacions.
El TEAC havia estat categòric al respecte, concloent que aquests immobles llogats a familiars no es consideraven afectes a l’activitat empresarial, tancant la porta a aquests beneficis fiscals en aquests casos específics, independentment que la renda pactada fos la de mercat.
No obstant això, el TSJ de Catalunya, en la seva sentència, ha adoptat una postura diametralment oposada. Desestima un recurs interposat per la Generalitat de Catalunya, que defensava el criteri restrictiu similar al del TEAC. La base de la decisió del TSJC no radica en una nova interpretació de la llei, sinó en l’aplicació directa d’una consulta vinculant emesa per la Direcció General de Tributs (DGT).
Concretament, el TSJC es recolza en la consulta V1255/2020, de 5 de maig de 2020. En aquesta consulta, la DGT va manifestar que “si els immobles que s’arrenden per l’entitat a membres del grup familiar ho són a valor de mercat, poden considerar-se necessaris per a l’obtenció de rendiments i, per tant, considerar que estan afectes”.
Es tracta d’una qüestió molt important i no sols s’està generant inseguretat jurídica.
Així és el criteri i les seves conseqüències per a l’empresa:
El TSJC fonamenta la seva decisió recordant l’article 89.1 de la Llei General Tributària (LGT). Aquest article estableix que les respostes a consultes tributàries escrites tenen caràcter vinculant per a l’Administració tributària en la seva relació amb el consultant. A més, i de manera crucial per a aquest cas, obliga els òrgans d’aplicació dels tributs a aplicar els criteris d’aquestes consultes a qualsevol contribuent, sempre que existeixi identitat entre els fets i circumstàncies del cas i els de la consulta resposta.
En essència, el TSJC considera que la Direcció General de Tributs ja va fixar un criteri vinculant favorable a l’afectació en 2020 i que l’Administració (en aquest cas, representada per la Generalitat en el seu recurs) ha d’acatar-lo. La qüestió és de gran importància econòmica i afecta a la planificació patrimonial i successòria de nombroses famílies empresàries a Espanya. La inseguretat jurídica resultant és màxima per a les empreses familiars que operen en el sector immobiliari sobre el criteri que han de seguir. Bé el del TEAC, més restrictiu, o de la DGT.
Al final, haurà de ser el Tribunal Suprem qui estableixi quin criteri haurà de ser el que prevalgui.